¿Sabien vostés que hi ha gent de Benicàssim dins de les caixes amuntegades i oblidades? No en coneixem ni el nom ni en quina de les dues faccions combatents van participar. Caldria que algú ens en resolgués el dubte, sobretot per si hi ha familiars que van donar per perduts els seus avantpassats i no els han trobat encara.

La guerra (in)civil espanyola va suposar un seguit d’atrocitats per part de dos parts que semblaven irreconciliables; més quan aquella que es va alçar amb la victòria va persistir durant un règim dictatorial de 40 anys en massacrar i silenciar els derrotats.

També en aquest sentit es veu afectada la ciutat de Benicàssim. En les nostres platges es van retre honors als generals victoriosos. Conegudes van ser les festes que durant els anys 40 es dispensaven el dia 18 de juliol (el glorioso alzamiento nacional, diuen) al General Aranda, l’encarregat de la guerra i de la repressió en judicis sumaríssims de milers de castellonencs, com bé consta en el que van ser els arxius militars de Capitania de la capital de la província.

Els sumaríssims consistien en judicis militars sense garanties mínimes. Un exemple il·lustratiu: “Lugar donde cometió el delito: no consta. Condemna: treinta años de trabajos forzados por delitos de ayuda a la rebelión, comunismo y masonería”. D’altres: “ 1 de abril. Muerte por desangramiento en la prisión de Castellón”. I així centenars i milers de persones.

Mentre alguns morien en la presó de castelló, o en la tàpia dels centenars de cementiris de la nostra província, Benicàssim era el centre de les festes dels que ordenaven les execucions. Ells, convertits en els senyors de determinades zones de la nostra geografia, acotaven platges, marcaven les diferències de classe prohibint l’accés a la platja i se servien de la mà d’obra barata dels habitants del poble (criats, en deien). També hi havia qui va rebre escarni públic: oli de ricí o rapat de pèl i passejada pública pels carrers.

D’altra banda, espoliaven allò que els apetia. Mostra ben clara n’és el baix relleu romà aparegut en una de les vil·les més emblemàtiques del període. Això, que hui seria un delicte greu, era el que es permetien els “senyorets” de l’Espanya victoriosa imposada a la gent del poble pla.

Des de la dreta local (PP i C’S) se’ns acusa de voler reobrir ferides i defugir la reconciliació. No res més lluny d’això. Alimentar l’odi demanaria venjança. Ningú demana que a Franco el llencen en una cuneta anònima com van fer amb molts dels perdedors de la guerra.

Pel contrari, des del PSPV-PSOE local estem per la reparació de la memòria. Els nostres ciutadans majors coneixen com van anar les coses, alguns encara lamenten anècdotes amargament, com aquell partit de futbol que va acabar amb un ball de bastons i un grapat de joves tancats a la presó de males maneres, sense comptar amb la intercessió de qui podria haver-los ajudat, un càrrec important del franquisme que encara té un carrer dedicat en Benicàssim.

La memòria històrica vol dir no remoure les ferides més doloroses. Mentre els noms dels botxins, dels delators i dels contraris a la democràcia estiga en llocs d’honor les ferides continuaran sagnant i no s’hauran tancat convenientment.

En el plenari de maig de 2018 es va aprovar la retirada d’un d’aquests noms. Continuem esperant que l’equip de govern actue. Glorificar els qui ens van usurpar les llibertats no és, precisament, un acte de concòrdia. Ho hauria de saber el senyor Casado i el seu alter ego, Albert Rivera.

La entrada «Memòria històrica a Benicàssim» se publicó primero en Todo Benicàssim.

Comentaba Don Carlos Luís Díaz que el gobierno de Francesc Colomer hizo el plan general que diseñó el Benicasim Golf en 1994. Parece que las fotos junto a la maqueta, con los canapés al fondo, no eran de Don Carlos Díaz entonces cargo de confianza del alcalde de ARB, que decía: «Jornada histórica que se verá refrendada cuando se inicien las obras, tras el verano. Las maquetas se trasladarán ahora al polideportivo, donde hasta el 1 de mayo se podrá conocer el proyecto.” (Mediterráneo del 13/04/2006). Quedaron las maquetas, eso sí. Y por si no se acuerda de quién montó el chiringuito y semajante tinglado, el señor Díaz podría comer rabos de pasa. ¿Recuerdan quién pagó el fiestón? Pues a tenor de los 15,5 millones de deuda que dejaron, les podríamos recetar otra cosa.

Se quejaba la alcaldesa, Doña Susana Marqués, de lo caras que han salido las desaladoras y de cómo se opuso al plan de Aquamed porque era una cosa carísima. Pues, si toma rabos de pasa, puede que recuerde el precio que se iba a pagar por el famoso trasvase del “agua para todos” que ella jaleaba junto a Don Carlos Fabra, o las manifestaciones que montaron en Valencia con paellas monumentales, etc, etc, etc. Algún día se sabrá cómo se pagaba todo aquel cotarro. La diferencia entre un proyecto y otro era que las desaladoras, más baratas que el famoso trasvase, estaban financiadas por la Unión Europea. Además, no dependían del caudal de ningún río… Ella quizás recuerda la famosa frase: “la pertinaz sequía…”

Hace quince días aproximadamente se enteró de que para gestionar el caudal y para renegociar la financiación tenía que visitar el Ministerio de Medio Ambiente. ¿Será que mientras gobernaba el PP en todas las administraciones (local, autonómica y central) no sabía cómo y dónde se pedía eso? ¿Es que se había olvidado de dónde se cogía el tren hacia Madrid?

Quizás tampoco recuerden cómo emprendieron una acción de bronca directa, pleno a pleno, mostrando fotos de contenedores, a partir de julio de 2007. Quizás algún día sepamos quién hacía esas fotos a horas tan tempranas (a eso de las 6 o de las 7 de la mañana). Lo cierto es que, si en ese tiempo se hacían antes de la recogida de basuras, ahora se podrían hacer a cualquier hora del día. Si hicieran memoria, quizás comprenderían que aquello era la décima parte de la suciedad que hoy deslustra, emponzoña y apesta nuestra ciudad. Parece que algunos, alguna, solo haga el trayecto de su casa al Ayuntamiento y se olvide de los tiempos en que sus fuerzas de choque repartían panfletos y fotocopias por las casas diciendo que vendría el PP y dejarían Benicàssim como los chorros del oro (lo de chorros no es en argentino).

Pues sí, como una patena nos tienen nuestra ciudad. Decía un concejal que antes de gobernar ellos en Benicàssim no se veía ni una rata. Ahora empezamos a entender lo de los contendores, se ve que quieren criar muchos de estos simpáticos animalillos. ¿Se habrán vuelto ecologistas los amigos del PP? Como últimamente se les ve muy reivindicativos, igual sí.

La entrada Nuevo artículo de opinión del PSPV de Benicàssim: “Rabos de pasa” se publicó primero en Todo Benicàssim.